No m’he pogut contindre quan, ves per on, he comprovat (atzarosament i sense saber quan s’ha esdevingut…) que el nostre diccionari normatiu admet totes les variants de venir i tenir amb les formes vindre i tindre: advindre, avindre, cartindre, contindre, contravindre, convindre, desconvindre, detindre, entretindre, entrevindre, esdevindre, intervindre, mantindre, menystindre, obtindre, obvindre, pervindre, previndre, provindre, reconvindre, retindre, revindre, sobrevindre, sostindre, subvindre i viltindre.
Me’n congratulo: la llengua és viva i dinàmica. Visca!
Ara, doncs, ja no té raó de ser l’entrada que vaig publicar el gener de 2014 i celebro que s’hagi resolt la incoherència que suposava haver admès tindre i vindre, mentre es mantenia com a no normatives les formes derivades (detindre, convindre…).
REMASTONS 
Moltes gracies per la informació només una llengua viva evoluciona